Estructura de l'univers a gran escala

La vista panoràmica de tot el cel de l'infraroig proper revela la distribució de galàxies més enllà de la Via Làctia. La imatge s'ha obtingut del catàleg 2MASS, amb més d'1.5 milions de galàxies i el Point Source Catalog (PSC), amb prop de 500 milions d'estels en la Via Làctia. Les galàxies estan codificades pel seu color de "desplaçament cap al roig" obtinguts de l'UGC, CfA, Tully NBGC, LCRS, 2dF, 6dFGS, i de les expedicions SDSS (i de diverses observacions compilades per la bases de dades extragalàctica de la NASA) o fotomètricament deduïdes de la banda K (2.2 um). Les blaves són les fonts més properes (z < 0.01), les verdes estan a distàncies moderades (0.01 < z < 0.04) i les vermelles són les més llunyanes que la 2MASS pot resoldre (0.04 < z < 0.1). El mapa està projectat amb el mateix àrea que el sistema galàctic (la Via Làctia al mig).[1] Gràfics de Thomas Jarret (IPAC).

En cosmologia física, el terme estructura a gran escala es refereix a la caracterització de les distribucions observables de matèria i llum en les majors escales (típicament de l'ordre de milers de milions d'anys llum). Les expedicions d'observació del cel i el mapatge de diverses bandes de longitud d'ona de radiació electromagnètica (en particular les emissions de 21 cm) han proporcionat molta informació sobre el contingut i el caràcter de l'estructura de l'univers. L'organització de l'estructura sembla seguir un model jeràrquic amb l'organització en l'escala superior de supercúmuls i filaments. Per sobre d'això, sembla que no hi ha cap estructura continuada, un fenomen que ha estat conegut com el Final de la Grandesa, i que és una clara prova del principi cosmològic.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search